Resum: El 86% de les persones poden percebre la nova il·lusió òptica del “forat en expansió”, altament dinàmic. La il·lusió és tan bona per enganyar el cervell que provoca una dilatació pupil·lar com si entréssim a una habitació fosca.
Font: Fronteres
Fes una ullada a aquesta imatge. Percebeu que el forat negre central s’està expandint, com si estiguéssiu en un entorn fosc, o caureu en un forat?
Si és així, no estàs sol: un nou estudi demostra que aquesta il·lusió del “forat en expansió”, que és nova per a la ciència, la percep aproximadament el 86% de la gent.
El Dr. Bruno Laeng, professor del Departament de Psicologia de la Universitat d’Oslo i primer autor de l’estudi, va dir: “El “forat en expansió” és una il·lusió altament dinàmica: el frotis circular o el gradient d’ombra del forat negre central evoca un impressió marcada del flux òptic, com si l’observador es dirigís cap a un forat o túnel”.
Les il·lusions òptiques no són simples trucs sense interès científic: els investigadors del camp de la psicosociologia les estudien per entendre millor els complexos processos que fa servir el nostre sistema visual per anticipar i donar sentit al món visual, d’una manera molt més indirecta que un fotòmetre. que simplement registra la quantitat d’energia fotònica.
En el nou estudi, publicat a Fronteres en la neurociència humanaLaeng i els seus col·legues demostren que la il·lusió del “forat en expansió” és tan bona per enganyar el nostre cervell que fins i tot provoca un reflex de dilatació de les pupil·les per deixar entrar més llum, tal com passaria si realment ens moguéssim a una zona fosca.
El reflex pupil·lar depèn de la percepció, no necessàriament de la realitat
“Aquí mostrem basant-nos en la nova il·lusió del ‘forat en expansió’ que l’alumne reacciona a com percebem la llum, fins i tot si aquesta ‘llum’ és imaginària com a la il·lusió, i no només a la quantitat d’energia lluminosa que realment entra a la il·lusió. ull.
La il·lusió del forat en expansió provoca una dilatació corresponent de la pupil·la, com passaria si realment augmentava la foscor”, va dir Laeng.
Laeng i els seus col·legues van explorar com el color del forat (a més del negre: blau, cian, verd, magenta, vermell, groc o blanc) i dels punts que l’envolten afecten amb quina força reaccionem mentalment i fisiològicament a la il·lusió.
En una pantalla van presentar variacions de la imatge del “forat en expansió” a 50 dones i homes amb visió normal, demanant-los que valoressin subjectivament amb quina força percebien la il·lusió.
Mentre els participants miraven la imatge, els investigadors van mesurar els seus moviments oculars i les constriccions i dilatacions inconscients de les seves pupil·les.
Com a controls, als participants se’ls va mostrar versions “revoltes” de la imatge del forat en expansió, amb la mateixa luminància i colors, però sense cap patró.
La il·lusió semblava més efectiva quan el forat era negre. El catorze per cent dels participants no va percebre cap expansió il·lusòria quan el forat era negre, mentre que el 20% no va percebre si el forat era de color. Entre els que sí que van percebre una expansió, la força subjectiva de la il·lusió va variar notablement.
Els investigadors també van trobar que els forats negres van promoure fortes dilatacions reflexes de les pupil·les dels participants, mentre que els forats de colors van provocar que les seves pupil·les es constrinsin. Per als forats negres, però no per als de colors, com més forts els participants individuals valoraven subjectivament la seva percepció de la il·lusió, més tendia a canviar el diàmetre de la seva pupil·la.
Minoria no susceptible
Els investigadors encara no saben per què una minoria sembla insusceptible a la il·lusió del “forat en expansió”. Tampoc saben si altres espècies de vertebrats, o fins i tot animals no vertebrats amb ulls de càmera com els pops, podrien percebre la mateixa il·lusió que nosaltres.
“Els nostres resultats mostren que el reflex de dilatació o contracció de les pupil·les no és un mecanisme de bucle tancat, com una fotocèl·lula que obre una porta, impermeable a qualsevol altra informació que no sigui la quantitat real de llum que estimula el fotoreceptor. Més aviat, l’ull s’adapta a la llum percebuda i fins i tot imaginada, no només a l’energia física. Estudis futurs podrien revelar altres tipus de canvis fisiològics o corporals que poden “l·luminar” com funcionen les il·lusions”, va concloure Laeng.
Vegeu també
Sobre aquesta notícia de recerca en neurociència visual i il·lusió òptica
Autor: Gabinet de Premsa
Font: Fronteres
Contacte: Gabinet de Premsa – Fronteres
Imatge: La imatge s’atribueix a Laeng, Nabil i Kitaoka
Investigació original: Accés Obert.
“La pupil·la de l’ull s’ajusta als forats que s’expandeixen il·lusoriment“Per Laeng, Nabil i Kitaoka. Fronteres en la neurociència humana
Resum
La pupil·la de l’ull s’ajusta als forats que s’expandeixen il·lusoriment
Alguns patrons estàtics evoquen la percepció d’una regió central o “forat” en expansió il·lusòria.
Vam demanar als observadors que valoressin les magnituds del moviment il·lusori o de l’expansió dels forats negres, i aquests van predir el grau de dilatació de la pupil·la, mesurat amb un rastrejador ocular.
En canvi, quan els “forats” eren de color (inclòs el blanc), és a dir, emetien llum, aquests patrons restringien les pupil·les, però les expansions subjectives també eren més febles en comparació amb els forats negres.
Les taxes de canvi dels diàmetres de les pupil·les es van relacionar significativament amb la fenomenologia del moviment il·lusori només amb els forats negres.
Aquestes troballes es poden explicar en un relat de percebre-el-present de les il·lusions visuals, on tant el moviment il·lusori com els ajustos pupil·lars representen mecanismes compensadors de la percepció del moment següent, basats en experiències compartides amb les regularitats ecològiques de la llum.